ABANSPROPAUS-p8

Après publicar d'autres libres e manuals per las escòlas, après legir los sièis volums del Provençal Just Rainoard, Choix des poésies originales des troubadours (1816), après estudiar minimosament, d'annadas dereng, los autres sièis volums de son Lexique roman (1844), après trabalhar pendent mai de 30 ans de contunh amb son mèstre e amic Ramon Chatbèrt - sens parlar de sas relacions amb mantun lingüista e universitari - , mai que mai amb son amic, lo paure Cristian Anatòli, après totas aquelas annadas de preparacion, començèt, en 1996, e sens brica polsar, la redaccion definitiva e informatizada del diccionari general qu'avèm ara a nòstra disposicion.


I trobam los tèrmes vertadièrs e fisables que nos permetràn d'evitar tantes e maites barbarismes, tantes e maites francismes, coma calhetada e calhetar (e non pas « nuança » e « nuançar »), glotona de pression / confidor de pression (e non pas « cocòta minuta »), entravat (e non pas « andicapat »), remolada (e non pas « maïonesa »), mandre ( e non pas « manivèla »), conglaç ( e non pas « banquisa ») etc.


I trobam de tèrmes o d'accepcions pauc coneguts o desoblidats, mas que pòdon far servici dins la lenga de uèi, coma acomolòfi de veïculs (encombrament gròs de circulacion), brutlèu (mena de vin caud aromatizat o mescla de liquor fòrta amb diferents ingredients, equivalent de l'anglicisme « punch » que nos fa pas brica besonh), s'arotar (s'encaminar / se metre en rota), transportar (passar la data prevista per enfantar o per pichonar), s'acapar (s'aplatussar de ventres per beure a una font quand se parla de personas) / baissar lo cap per beure a un riu quand se parla d'animals) etc .


I trobam, dins las ricas entresenhas de las 26 paginas d'introduccion, de precisions importantas sus la formacion dels mots, suls nombroses diminutius e augmentatius, sus d'unas particularitats de nòstra lenga.


I trobam, dins lo classament alfabetic, una sensfin de prefixes e sufixes grècs e latins, talament presents dins la lenga, sovent indispensables per fargar los neologismes de la lenga modèrna.


I trobam fòrça mots venguts del gallés - passats o pas pel latin - , coma artiga que ven d'ARTICA, balcon que ven de BALACON, bosiga que ven de BODICA, camion que ven de CAMIO, bana, barta, blaca, garra, gavèla, landa, senda, trauc, tuna... e fòrça maites, que l'origina gallesa de totes es pas sistematicament senhalada.


I trobam d'explicacions preciosas sus l'istòria e l'evolucion lexicala de la lenga, a las intradas borrica, farcit (Epistòlas farcidas), Formulas de conjuracion, galloroman, glossari, juvar, roman, Stabat mater, tornar, tròp, Valenciennes (Lo Jonàs de Valenciennes), etc.


I trobam fòrça occitanismes e fòrça exemples, mai que mai de lenga parlada. Se son pas totes indispensables, pòrtan a l'obratge una originalitat suplementària e, subretot, donan vida a la lenga.


I trobam, a la fin de tala o tala letra, un document illustrat excepcional, que completa encara mai la coneissença de nòstra lenga e de sas originas.


Fin finala, trobam dins lo diccionari çò que tant esperàvem despuèi un brieu, la lenga occitana tornarmai egala a las autras e virada cap a deman. Son aventura mai que millenària contunha e contunharà se, quand avèm l'estructura, l'expression o lo tèrme plan nòstres, renonciam pas a los emplegar, e mai se nos cal cambiar qualques abituds. Contunharà se renonciam pas a la parlar, a la cantar, a la legir, a l'escriure, mas tanben a la promòure e a l'adaptar a l'evolucion del Mond.


Coma totes los diccionaris, aiceste deurà èsser actualizat periodicament. Pel moment, saludem e mercegem son autor, que corona son abondosa activitat creatritz en fasent als Occitans, als occitanistas, als romanistas de pertot un present inestimable.


Sèrgi Gairal

8