ABANSPROPAUS-p5


Lo que vòl conéisser lo sens d'un mot de sa lenga consulta un diccionari de sa lenga. Lo que s'interèssa a quina lenga que siá deu consultar los diccionaris d'aquela lenga. Çò qu'èra normal per las autras lengas o èra pas per l'occitan. O èra pas fins a uèi. O es ara, de mercé aiceste DICCIONARI GENERAL OCCITAN de Cantalausa.


Amb la parucion de sa GRAMATICA OCCITANA, en 1935, Loís Alibèrt obriguèt lo talh. Despuèi, d'obratges de tota mena - estudis lingüistics, gramaticas, lexics, diccionaris bilingües - pareisson

regularament. Se'n cal regaudir e encorar totes aqueles que pòrtan lor pèira a l'edifici. La que nos pòrta Cantalausa es pas de las mendres : nos porgís lo diccionari unilingüe que tant nos fasiá sofracha, e que permet enfin a la lenga occitana de tornar trobar sa plaça e sa dignitat demest las autras.

 

Conten dins las 100 000 entradas que cobrisson - que ieu crega - la màger part dels camps lexicals de la lenga. Son lèumens acompanhadas de sinonims, sovent tota una tièira, que

constituisson una de las riquesas de l'obratge. L'utilizator ne descobrirà a proporcion las possibilitats immensas, ni per qualques insufisenças o omissions inevitablas, qu'una lenga viva

s'enriquís de contunh.


Una autra de las caracteristicas màgers del diccionari es de presentar una lenga fisabla. Sabi qu'es un qualificatiu fòrt discutible. Sabi tanben l'istòria de nòstra lenga « mespresada »

coma o disiá Pèi de Garròs al sègle XVI. D'autres, après el, prenguèron sa defensa dins un contèxt de mai en mai desfavorable ; i agèt ça que la qualques renaissenças literàrias que, per fòrça,

foguèron passadissas.


Ni per tot, lo pòble contunhava de parlar sa lenga, que se transmetiá d'aurelha, de generacion en generacion, se transformava pauc a pauc, se diversificava. Es aital qu'apareguèron totas aquelas

isoglòssas que nos susprenon mai d'un còp. Consí comprene que d'una part d'un riu, d'una rota, d'un puèg... emplegam tal mot, tala expression, tala estructura... e pas de l'autra part ? Un fenomèn fòrt complèx, que coneisson tanben d'autras lengas ; fenomèn que, inevitablament, amòda de particularitats sintaxicas, foneticas o lexicalas. Totes aqueles parlars son autentics, e los devèm respectar - que lo nòstre i es demest ! - mas son de variantas d'una lenga comuna qu'a besonh d'una cèrta unitat per èsser reconeguda e respectada ela tanben.


Per aquò far, se cal apevar a l'encòp sus l'etimologia e sus la literatura. Quina literatura ? Per bon astre, avèm la dels trobadors, que faguèron de la lenga occitana la lenga de cultura dels

sègles XII e XIII dins Euròpa tota. Consí téner pas compte de nòstra referéncia literària pus egrègia - e mai aquela lenga siá venguda arcaïca - per elaborar un diccionari que pòsca a son

torn servir de referéncia ?


Es estat lo biais de trabalhar de Cantalausa, qu'a tengut compte tanben de l'evolucion de las autras lengas romanicas, per nos presentar una lenga modèrna de comunicacion e de cultura,

e qu'a servada son especificitat sintaxica, fonetica, lexicala e grafica, valent a dire son identitat. Sufís de legir qualques tròces de l'obratge per se mainar de sa modernitat e de la facultat

d'adaptacion de la lenga. I trobam de tèrmes d'espòrt, de medecina, de cosina, d'agricultura, de lingüistica, de botanica, de fisica, d'informatica, de quimia... De milieirats pòdon semblar novèls,

que lo vocabulari dels cadajorns es repetitiu, categorial e limitat, mas son tan nòstres coma los autres e pas jamai senhalats coma neologismes. Son gaireben totes panoccitans, venguts de las

doas lengas maires comunas, lo latin e lo grèc, qu'an donats los mots tecnics e scientifics de las lengas latinas d'Euròpa e de plan maitas, latinas o pas. Es aital, amb lor apellacion latina que

figuran las plantas, las èrbas, las flors, los campairòls, los aucèls, los autres animals... Puslèu que de donar una definicion qu'auriá subrecargat lo diccionari, talament aqueles tèrmes son


5